Sueño boloñés.

Despues de ver el intercambio de opiniones que se han dado entre todos.
Creo que seria facil entender a que "duendecillo" más se asemejan la mayoria de profesores y a cual no. Seria bueno que como he comentado en el otro texto, no defendamos a uno u otro, sino que hagamos una reflexión de ambos. Y haria referencia a otra frase "los extremos nunca son buenos".
Que unos prefieran a uno u otro depende de sus razones, no de querer recibir una mejor o peor enseñanza.
Aunque la comodidad siempre es buena, es más grato un logro cuando conseguirlo cuesta.

¿Clases o empanada a la boloñesa?

Desprès de llegir les tesis i sentir allò del "bolonia" durant anys, crec que no sabria donar una definició clara o una explicació del que realment significa ni en que consisteïx.

Al principi d'apareixer el possible canvi a "bolonia" em pareix recordar que consistia en:
- els alumnes que entraren un any més tard que jo anaven acabar al mateix temps, que seriem més gent per a opositar.
- en teoria el que es fomentava era el treball més participatiu de l'alumnat. Fer de l'alumne un estudiant més autosuficient, que debia ser ell qui es buscara la vida per averiguar d'on provenia allò que estava estudiant.
- la mera presencia del professor per aclarir dubtes, menos hores presencials.

Ara bé, veient els articles pense que s'hauria de fer una mescla de dues formes d'impartir classe.
Per una part, l'alumnat, i parle per experiència propia, es nota que va menys preparat del que s'exigeïx, per aquest motiu, s'hauria d'esforçar i llegir el temari que posteriorment va a explicar el professor a l'aula. I com ve diu el refran popular "el saber no ocupa lugar". Per aquest motiu, aprendre deuria mirarse sempre com una cosa positiva i no dixar que els altres ens aporten allò que saben, sino intentar aprendre més.

Encara que una altra cosa que vec important és que el professorat s'ha de mostrar també més accesible i fer les classes no tan "magistrals".

Per aquesta unica raó i per a mi de molt de fundament, les classes deurien convertir-se més bé en sessions de debat, de comparació d'opinions i que junts tots apleguem a entendre del que parlem (ja que moltes de les vegaes el que fas es intentar memoritzar allò que el professor diu i ni ell mateix sap repetir amb les mateixes paraules).

Finalment, voldria destacar que les coses s'han d'aprendre amb un proces, l'informació s'ha de donar amb un ordre i ambdues parts han de posar del seu interès perquè sinó açò és convertix en el que parlavem el primer dia a classe, en un simple pas que hem de superar per arrivar a tindre una titulació.

Benvinguts!!!

Hola a tots!
Açò del bloc és una cosa desconeguda per a mi.
Espere adaptar-me prompte i poder aportar la meva opinió en tot moment.